Aspa
és un poble amagat, un racó al mig del camí.
Sobre l'ara assedegat riu Set
s'aixeca, protector i amenaçant, l'esperó del poble vell d'Aspa. I allà on acaben
les cases i comencen les granges es manté, més mort que viu, el castell palau
gòtic episcopal de Lleida.
Sí, el de Lleida.
No ens ha de resultar gens estrany
car en època medieval, quan l'aigua rajava a dojo per aquest petit riu, l'horta
havia de ser un enorme verger que podia satisfer el paladar gentil d'aquells
poderosos homes que tenien cura de l'ànima dels demés.
Mantenir, conservar un
Bé Cultural d'Interès Nacional com aquest no és gens fàcil, i encara hi queda
molta feina a fer. Malgrat tot hom pot atansar-se i gaudir de la placeta
construïda en allò que havia estat l'entrada de l'edifici, amb el pou, arcades
i subterranis.
Recomano que la visita al poble d'Aspa i als exteriors del
Castell-Palau es faci durant la primavera (al voltant de Setmana Santa), quan
el verd de l'antiga horta i el verd d'oliveres i blat de la terrassa superior
contrasten més amb els cingles torturats durant mil·lennis pel riu Set.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada