Atxon

Vista general d'Atxon des del Camí Ral Vell (via romana) de Casp a Candasnos.

Dins el terme de Fraga, al seu extrem més occidental, fent límit amb els termes de Penyalba i Casp, es troba un conjunt de masos (Mases de la Bassa Roja) que amaguen un ric passat encara ocult en els llibres d'història: es tracta del poble medieval d'Atxon. I li assignem un nom medieval encara que el seu origen és molt més antic. El seu parcel·lari i xarxa de camins, avui en dia profundament modificat, mostraven a mitjans del segle XX les traces d'una centuriació romana que constava de mòduls de 15 actus amb una orientació entre 27 i 30º E respecte al nord; unes restes que corresponen sense dubte a la centuriació dels Monegres de Penyalba i Bujaraloz, dins de l'organització del parcel·lari de la ciutat romana de Celsa en època republicana (Velilla d'Ebre). I no només era el parcel·lari i la xarxa de camins. Si avui en dia passegeu entre les basses de pedra treballada que hi romanen al poble (la majoria ja s'han perdut) podreu trobar per terra nombroses restes de ceràmica romana, fonamentalment de «tegulae», les característiques grans teules de l'època. 

Detall de cases d'Atxon, amb pou d'aigua en torreta.

La importància del nucli poblat d'Atxon al llarg de segles no es pot discutir: el poble es va formar a pocs metres de la via de Candasnos a Casp, que té continuïtat fins l'aiguabarreig del Cinca amb l'Alcanadre a Vallobar. El nom dels llocs per on travessa no deixa lloc a dubtes sobre el seu origen com a mínim romà: Vallcarreta tant a la zona de Fraga-Candasnos com al propi Vallobar. El petit nucli va continuar viu en època medieval, creant una xarxa viària radial al voltant d'Atxon, única existent a tota aquesta zona on predominaven els camins d'època romana (d'entramat rectangular).

Vista parcial de la Bassa Amarga, avui en dia seca.

Amb la conquesta cristiana Atxon es va mantenir poblat i, segons Joaquín Salleras, va ser un dels llocs donats pel comte Ramon Berenguer IV, l'any 1153, als templers. Va ser en aquest moment que el poble situat als plans al nord de la Plana Cega va començar a entrar en recessió, i ja l'any 1305 gairebé només té alguns masos, coneixent-se la zona com la «basam de la Royola». La crisi del segle XIV, i especialment el canvi climàtic patit des del XV amb la caiguda de la pluviositat i les llargues dècades de sequeres, van facilitar que el poble acabés de perdre's, igual que els altres pobles propers situats dins els Monegres de Fraga. L'ús que es va donar a la zona, durant els segles moderns, fou el ramader, sent lloc d'acollida dels ramats transhumants. Les ruïnes de les cases es van aprofitar per fer corrals, i el nombre de basses que recollien l'aigua de la xarxa de camins es va multiplicar, sempre com a complement de la important Bassa Amarga, una de les de major mida de la comarca. El creixement demogràfic i econòmic dels segles XVIII i XIX van fer que Atxon es recuperés, encara que en forma de masos i sense un nom concret. Avui en dia queden alguns d'aquests masos, així com la gossera de la societat de caçadors i el maset dels Escoltes de Fraga.