En
plena corba del Segre engorjat, a la sortida d'Artesa de Segre i Montsonís cap
a Rubió de Baix (és a dir, cap a Rubió a seques), trobem un obac fresc i humit
ple de vegetació de ribera i de balmes (o esplugues, com vulgueu), on es
construí l'església romànica de Santa Maria de Salgar (segle XI), a la que es
va ajuntar un hospital (segle XIII), ampliats en el convent de carmelites
calçats (segle XV).
La modernitat del segle XIX va portar a l'exclaustració el
1835 i la privatització per la desamortització. Actualment és un santuari que
ha estat restaurat en part gràcies al voluntariat d'un grup d'Artesa de Segre,
amb el beneplàcit dels propietaris.
Del
Salgar -castell medieval, poble i església- només hi resta això: un racó fresc,
ple d'encant, que encomana ganes de passejar, de tocar les pedres, de gaudir de
la tranquil·litat que emana de l'església romànica i del claustre
renaixentista.
És un lloc d'aquells què, quan menys t'ho esperes, et sorprèn amb
l'empremta dels homes del passat, quan ho omplien tot i deixaven al món la seva
pedreta com a record de llur existència.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada