El Molinot de Vallbona de les Monges

El Molinot de Vallbona, un cop excavat

Moltes vegades no som prou conscients que amb el canvi del temps cronològic també canvia el temps meteorològic. Sí, és cert que avui en dia tothom té present la idea del "canvi climàtic" que estem provocant al planeta, però de canvis climàtics n'hi ha hagut sempre. Fem un viatge en el temps i anem al terme de Vallbona de les Monges durant l'edat mitjana.

Allà, a la vall del Maldanell, afluent del riu Corb, trobaríem el riu encara viu, corrent per la seva petita llera. Entre Rocallaura i la sortida ponentina de Vallbona hi havia almenys tres molins fariners: un primer a Montesquiu, que prenia l'aigua del riu, mitjançant una sèquia, per sota de Rocallaura; un segon al costat del monestir de Vallbona; i un tercer aixecat possiblement per la destrucció del primer i que serà conegut com a Molí Nou, situat aigües avall del monestir i que serà anomenat des del segle XIX com "Molinot". D'aquests només els dos darrers arribarien al segle XVI en funcionament.

Del riu no queda gairebé res. Baixa sec allà on encara es pot veure la seva llera. És el canvi climàtic? Anem per parts. A mitjans del segle XIV s'inicia la coneguda com "Petita Edat de Gel", que es caracteritzà per un descens lleu de les temperatures (almenys a les nostres contrades) i per una reducció dràstica de les pluges. Aquest fet tingué greus conseqüències ja que s'hagueren de canviar els conreus (deixar els més lucratius en favor dels més resistents) i calgué modificar els sistemes d'aprofitament d'aigua, inclosos els molins què, a l'Urgell, es va traduir en la construcció de molins de vent.

Espona contínuament reconstruïda

Però a part de reducció de temperatures i reducció de les precipitacions, aparegué un altre efecte climàtic que transformaria profundament el nostre paisatge: les sequeres s'alternarien amb grans pluges destructives, les rovinades. Terres seques, abancalades, desforestades, i en moltes ocasions abandonades, patien la caiguda de grans xàfecs, pluges torrencials que s'endurien la terra provocant greus processos erosius. La llera del riu Maldanell, igual que la del Corb, es cobriria amb capes de fang. L'aigua, que durant l'edat mitjana baixava pel riu, continuaria baixant, amb menys quantitat, però per sota de la capa de fang acumulada, i només correria sobre la superfície quan es produïssin fortes pluges i rovinades.

El Molinot de Vallbona ha estat excavat pels arqueòlegs. Aquell Molí Nou que encara funcionava al segle XVI, actualment estava soterrat per gairebé dos metres de terra procedent de les rovinades d'època moderna i contemporània.

Espona a Rocallaura, amb afegits a causa
de l'erosió.

Però l'efecte no afectava només a la part baixa de la vall. Els vessants d'aquest territori, terrassat amb marges de pedra per evitar la destrucció del tros a causa de les pluges torrencials, va haver de ser constantment reparat i -cal tenir-ho clar- reconstruït: calia aixecar en alçada per aguantar la terra que baixava de sobre el tros. D'aquí l'explicació de moltes de les característiques espones de la vall: tenen diferents nivells a causa d'anar pujant l'alçada de la terra acumulada a causa de l'erosió.