El Vilot d'Almacelles

Almacelles és una vila de nova planta, un poble creat a finals del segle XVIII de mans del barceloní Melcior de Guàrdia, amb un casc urbà dissenyat per Josep Mas Dordal. La vila s'escampa per sota d'un gran tossal on gairebé no queda res de l'antiga fortificació medieval. Darrera d'aquest estava l'antic poble d'Almacelles, el vell, el conegut com «lo Vilot d'Almacelles».

Deixem al marge que al tossal situat a tocar es va trobar ceràmica de l'edat del bronze i ibera, el que ens parla d'un aprofitament d'aquest espai des de molt antic. El poble del Vilot, o poble vell d'Almacelles ja es documenta en època islàmica, sent esmentat com «Almaceger» entre els límits del castell de Montsó de l'any 1092. Conquerit pels cristians, el rei Alfons va concedir carta de poblament i es va crear una petita població, petita però fructífera. Com tots els pobles del «Sas de Llitera» (la plana elevada situada entre el Noguera Ribagorça i el Cinca) Almacelles va haver de patir els problemes del «canvi climàtic» iniciat al segle XIV, amb les llargues i dures sequeres que van malmetre tantes i tantes collites de cereal. I com a tants pobles de jurisdicció reial, va haver de pagar els deutes de la Corona que es traduïen en intents de venda de la jurisdicció i de les rendes reials. Per no passar d'una mà a una altra, els veïns lluïren les vendes (van redimir les vendes pagant ells l'import) retornant sempre a la Corona.

Si sumem l'endeutament crònic del comú amb les males collites, trobarem fàcilment una conseqüència: la malnutrició de part de la població. I amb ella, l'efecte de les epidèmies i pandèmies. Així doncs, cada cop hi havia menys veïns, que havien de fer front als mateixos deutes. I és clar, les males collites significaven que a nivell particular els veïns augmentessin els seus deutes. L'escalada crítica arribà al seu zenit l'any 1608. Els veïns no podien pagar els deutes i arribaren a una concòrdia amb els prestamistes encapçalats per la confraria de Sant Salvador del claustre de la Seu Vella de Lleida: aquests es convertirien de fet en els senyors del terme.

I vet aquí que arribà la guerra dels Segadors, amb la pèrdua de collites, la talla de vinyes i oliveres, la destrucció de cases... i la fuita dels veïns. Quan la guerra va acabar, qui estava disposat a tornar al poble? La destrucció total podia refer-se, però el que no es podia assumir era pagar tot el deute que s'havia contret anteriorment, inclosos els interessos de les pensions no satisfetes durant els anys d'abandó per la guerra. Una fortuna. El poble es va perdre. Bé, no del tot. La confraria de Sant Salvador de Lleida en va treure profit: va convertir tot el terme d'Almacelles en una devesa i va arrendar les pastures als ramaders pirinencs per fer l'hivernada.

D'aquell antic poble queden unes ruïnes que l'Ajuntament d'Almacelles intenta rescatar. Una obra de vital importància per la memòria històrica del Segrià.